MAMÍFERS : Els mamífers són animals vertebrats que
neixen del ventre de la seva mare i durant la primera època de la seva vida
s'alimenten de la llet materna.
Quasi tots els mamífers tenen el cos cobert de pèl i
respiren per pulmons. Poden volar per l'aire, com la rata pinyada i també poden
viure a l'aigua, com el dofí. Però la majoria són terrestres, com el cavall.
Els humans també sóm mamífers.
El seu cos està dividit en tres parts.
- Cap: Hi tenen
el cervell, la boca, els ulls, el nas i les orelles.
- Tronc: Hi tenen
la columna vertebral i ossos que són diferents a cada espècie. Acaba en una
cua, què els hi pot faltar, com el goril•la; pot ser una aleta, és el cas de la
balena.
- Extremitats: En
els terrestres, són les potes, els serveixen per caminar, córrer...; en els
aquàtics són les aletes, per moure's amb habilitat; i en els aeris, només el
rat penat, són unes potes que els ajuden a agafar'se a les branques i girar-se
del revés.
CURIOSITATS
- L’orca en llibertat pot arribar a viure fins a 80 anys,
però en cautiveri no arriba als 10 anys.
- Els dofins poden viure de 25 a 35 anys. Els dofins són
molt socials I poden viure en grups de 10 a 100 dofins. Els dofins són més
intel•ligents què els humans.
- Els
elefants poden viure fins a 90 anys.
- El guepard és el mamifer més ràpid, pot arribar a córrer a
110 quilòmetres per hora en distàncies curtes.
- L’animal més pesat és la balena blava que arriba a 170.000
kg i el menys pesat és el ratpenat abellot que pesa 2 grams.
- L’animal més alt és la girafa que mesura fins a 5-6
metres, té un llavi móbil i una llengua que pot mesurar fins a 45 cm
- El tamany dels mamífers varia molt: el més gran és la
balena blava, que medeix més de 30 metres, i els més petits són els ratolins i
els ratpenats que no arriben als 5 cm, sense incluir la cua.
AMFÍBIS à Els amfibis és diuen així
perquè poden viure de dues maneres: dins de l’aigua, com els peixos, o sobre la
terra.
Els amfibis van aparèixer fa 360 milions d’anys. Van ser els primers vertebrats
del mon. Son vertebrats de temperatura variable, com els peixos i els rèptils.
També és poden dir animals de sang freda, que vol dir que no es poden escalfar
ells mateixos.
Les
característiques dels amfibis són:
- Viuen prop de l’aigua.
- Tenen la pell nua.
- Quan són larves respiren per les brànquies i, d'adults, pels pulmons i
per la pell.
- Tenen metamorfosi,
és a dir, canvien de forma durant la seva vida.
- Les extremitats són potes, excepte les cecílies, que no en tenen. Alguns
amfibis tenen entre els dits una membrana per nedar.
- Són ovípars,
que vol dir que neixen d’ous. Ponen els ous a l’aigua perquè no tenen closca i
a terra s’assecarien.
TIPUS
- Granotes i gripaus: el seu nom científic és anurs, que vol dir amfibis sense
cua. Gairebé totes viuen en rius i tolls. Alguna classe estranya viu als
arbres. Els mascles tenen sacs a la boca que s’unflen quant rauquen (vol dir
que fan soroll) i ho utilitzen per atraure les femelles.
Es desplacen de quatre grapes o saltant amb les potes del darrera. Tenen uns
dits molt forts per agafar-se a les pedres, les branques ... A l’aigua és mouen
nedant, impolsant-se amb les potes del darrera. Entre els dits tenen unes
membranes que els ajuden a moure’s per l’aigua.
- Salamandres i tritons: el seu nom científic és urodels o caudats, que vol dir amfibis amb cua.
Les salamandres o tritons són allargats, tenen extremitats i una cua llarga,
poden medir 20 centímetres i les mes grans son a Xina i Estats units.
Per moure’s tenen quatre potes curtes i fortes que serveix per caminar o nedar.
- Cecílies: el seu nom científic es àpodes, que vol dir no tenen
extremitats. Els cecílits s`assemblen als cucs de terra. Tenen una forma
cilíndrica, allargats i sense extremitats. La cua es molt curta poden medir de
8 centímetres a 1,6 metres.
Com que no tenen potes, per desplaçar-se s’encongeixen i s’estiren com un
acordió, gràcies a la bona musculatura que tenen. Viuen sota terra en llocs que
hi ha aigua a prop, com són els pantans.
CURIOSITATS
Sabies
que…
- són
capaços de viure tant a l’aigua com a la terra ?
- tenen la sang freda i la seva temperatura corporal varia segons la del medi ?
- posen centenars d’ous encara que els altres animals s’els mengen ?
- hi ha granotes tan perilloses que amb el veri de la seva pell pot matar
20.000 ratolins ?
- el seu nom en grec vol dir “doble vida”, perque neixen a l’aigua i es
desplacen a la terra ?
AUS
Les
aus són animals vertebrats. La seva columna vertebral va des del crani fins la
cua. Tenen un esquelet ossi d'ossos lleugers i costelles.
Al cap hi tenen dos ulls amb parpelles, una boca sense dents en forma de bec ,i
sobre ell dos orificis nasals. Darrera els ulls i sota les plomes hi ha la
membrana del timpà, per lo cual poden escoltar.
El coll separa el cap del tronc. D'ell surten dues ales i dues potes, el tronc
s'acaba en una cua curta.
Tenen el cos recobert de plomes i la temperatura del seu cos és constant. Les
plumes que el cubreixen els hi serveix per no tenir fred i per volar.
TIPUS
Tots tenen plomes. Ni ha que volen, i que no volen.
Els que volen són els que pessen menys i els que tenen el
cos més lleuger, i els que no volen son els que pessen més. Tots els que volen
són petits ni han que tenen un plomatge lleig com el corb però altres bonics
com l'abellerol. També parlen alguns com el lloro o la cotorra.
Un exemple dels que no volen és l'estruç o, també, la
gallina i el pingüí. Però un dels que volen és l'abellerol o el típic pardal.
Les ratites: són
aus no voladores com l'estruç, el ñandú, el causuari i el kiwi
Les anátides:
tenen el bec pla i les potes amb forma d'aleta. Uns exemples d'ells són els cignes i els anecs.
Les rapinyaires: Tenen bec punxegut i fortes urpes com per
exemple l'àligua Real.
Les gallinacies: Són aus rabassudes que passen molt temps
trepitjan terra. Un exemple d'ells és la perdiu la gallina la gualla
Els camallargs:
Són aus molt relacionades amb l'aigua. És un exemple d'ells el Bernat Pescaire
Els paseriformes:
Són ocells tipics adaptatas per subjectar-se a les rames com seria un exemple
el Pardal.
CURIOSITATS
La cornella tira nous a la carretera perquè els cotxes que
passen li facin de trencanous.
El cucut pon els ous als nius dels altres ocells, i els
deixa allà perquè la mare alimenti les cries quan neixin.
El voltor pot volar a més de 5.000 m, i veure un animal mort
a 3km.
El falcó pelegrí és l’ocell més ràpid, en picat pot arribar
als 300 km per hora.
L’àguila daurada es precipita sobre la presa a més de 200km
per hora.
RÈPTILS
Els
rèptils són a la terra des de l'època dels dinosaures. El cocodril és el rèptil
més proper als dinosaures. Els rèptils tenen un avantatge: estan protegits a la
deshidratació. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, però d'altres
s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camaleó.
Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra.
Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que són molt ràpids. N'hi ha que no
ho són tant, com per exemple, la tortuga.
Tots es reprodueixen per ous, però no dins l'aigua, perquè s'ofegarien. El seu
cos gairebé sempre esta cobert per escates, excepte la tortuga que té una
closca. Viuen en molts llocs del món. A Austràlia hi ha molts cocodrils i molts
altres rèptils. Gairebé tots viuen a terra.
TIPUS
Escamosos: Els saures
Llangardaixos,
sargantanes i camaleons en són un exemple. La major part d'ells viuen en llocs
càlids i secs. Aquest és el cas del camaleó comú, que habita a África i en
alguns llocs del sud de la Península Iberica. Es mouen saltant i posseeixen una
llengua, extensible i enganxosa, amb la que atrapen als insectes de la qual
s'alimenten. Una de les seves característiques principals es el mimetisme; és a
dir, acoplen el seu color a l'entorn que els rodeja, per passar desapercebuts
davant dels seus possibles atacants.
Escamosos: Els
ofidis, les serps
Aquests rèptils no tenen potes i en el seu cos, llarg i cilíndric, no es
distingeix el cap de la cua. La seva mirada es fixa degut a que les seves
parpelles estan soldades i són transparents. La seva boca es dilatable i per
això poden empassar-se preses més grans que ells, com per exemple petits
mamífers, llangardaixos i granotes, que requereixen una digestió d'uns quants
dies. Alguns ofidis arriben a tenir un gran tamany i uns altres són més
verinosos.
Els quelonis: les tortugues
Les tortugues es caracteritzen per tenir el cos recobert per una closca
resistent, formada per plaques còrnies i del qual només sobresurten les potes
davanteres i el cap, per davant, i la cua i les potes posteriors, per darrera.
Unes viuen en llocs càlids i unes altres són marines o d'aigua dolça. La
majoria de tortugues són herbívores. Les tortugues terrestres es mouen molt poc
a poc, d'aquí ve la frase "ser més lent que una tortuga".
Els cocodrilians
De tots els rèptils ells són els més grans. Tenen forma de llangardaix, però arriben a mesurar10 metres de llarg. Solen
habitar als càlids i cabalosos rius africans, asiàtics i americans. Tenen una robusta cua, aixafada
lateralment, que els serveix de timó. La boca, proveïda de terribles dents, és
de gran tamany.
CURIOSITATS
- Quin és el veritable color del camaleó?
La seva pell és de tots els colors, perquè segons el lloc on
es trobi li canvia.
- Com es defensen els llangardaixos?
Si els trepitgen la cua la deixen anar i s'escapen, després
els hi neix una altra cua.
- Muden la pell, les serps?
Diverses vegades a l'any les serps canvien la pell perquè
se'ls desgasta o perquè, en créixer elles, els queda petita.
- La serp i l'escorpí fan un pacte
Les serps que viuen al desert i es fan un forat que els
serveix de cau, els escorpins i van i es queden al forat amb la serp a canvi de
que l'escorpí la protegeixi dels humans que les volen agafar per fer-ne pells o
vendre-les.
En el següent enllaç proposem unes activitats d’allò més
divertides per pasar una molt bona estona i contrastar l’informacó que em aprés
en aquest apartat,
.jpg)
